Conductes de risc per transtorns alimentaris en adolescents (página 2)

Considerem que aquestes conductes alimentàries
són de risc i constitueixen un problema de salut important
per diversos motius:

• En primer lloc, perquè l'adolescència
  és una etapa particularment delicada en el creixement.
  Dels 13 als 18 anys el pes es dobla i l'alçada
  augmenta en un 15%. Això representa un augment de les
  necessitats nutricionals, que arriben a sobrepassar les de
  l'adult, sobretot quan l'adolescent du a terme força
  exercici físic -com és freqüent. Aquestes
  necessitats inclouen una dieta variada i saludable, que
  proporcioni molta energia en hidrats de carboni però
  també proteïnes, vitamines, greixos i
  minerals.

• En segon lloc, perquè l'adolescència
  és la fase de la vida en què s'acaben
  d'aprendre i es consoliden els hàbits alimentaris que
  practicarà l'adult i que traspassarà als seus
  fills. Diversos estudis detecten una carència
  important pel que fa a l'educació d'hàbits
  alimentaris en aquesta etapa, que s'agreuja pel fet que hi ha
  una part important de famílies que negligeixen aquest
  aspecte de l'educació dels seus fills i que no
  practiquen -o no amb la freqüència i intensitat
  necessària- hàbits alimentaris saludables a la
  llar. A la desinformació que hi ha sobre salut
  alimentària en les famílies i el canvi
  d'hàbits que es produeix en augmentar la
  tendència a que els adolescents facin l'àpat
  principal fora de casa, s'afegeix la influència de la
  publicitat comercial, que fomenta la creació
  d'hàbits i el consum de productes poc
  saludables.

Creiem que és important destacar,
abans d'avançar més en la descripció del
problema, les següents consideracions:

• Importància d'una bona
  nutrició en l'edat adolescent

Durant els cinc anys considerats com
adolescència, entre el 13 i els 18 anys, el pes es
doblarà i l'alçada del noi/noia augmentarà
d'un 15%. Això comportarà un augment de les
necessitats nutricionals, que en alguns casos sobrepassen les
necessitats d'un adult. L'adolescència és el
període de creixement, juntament amb el període
fetal i el primer any de vida, més important.

1.1.2 Necessitats nutritives en aquesta
etapa

Per un costat han de consumir l'energia
necessària: això pot ser molt variable segons
l'estat de creixement d'un noi o noia a la mateixa edat. Hi han
moltes diferències en la velocitat de creixement
individuals, a més de la despesa energètica que
suposa si practica algun esport amb dedicació i
regularitat . En mitjana es calculen unes 2.400 a 2500 kcal per a
les noies entre 13 i 15 anys.

D'altra banda l'adolescent també té unes
necessitats més importants en proteïnes i en
calci: entre 1200 i 1500 mg de calci diaris fins més
enllà dels 20 anys. És en aquest període en
què, amb una aportació satisfactòria de
calci, juntament amb l'exercici físic, es "fabrica" la
massa òssia.

Un altre mineral a tenir en compte és el ferro,
necessari per a la fabricació del teixit muscular i la
multiplicació dels glòbuls rojos (els nois entre 12
-15 mg de ferro /dia i les noies de 13 – 18 mg
diaris).

La dieta ha de variar les aportacions en greixos, de
manera que constitueixin 1/3 de l'energia diària i ha de
cobrir les necessitats en totes les vitamines (especialment C,
totes les del grup B i l' àcid fòlic) i la resta de
minerals.

1.2 Els desequilibris alimentaris en aquesta
etapa

Les principals conductes de risc relacionades amb
l'alimentació en aquesta franja d'edat/població
diana tenen una estreta relació amb els desequilibris
alimentaris que s'aprecien en la població
afectada:

– Abús de menjar ràpid i picar
snacks a tothora, que comporta un excés de sucre,
de sal, i també de greixos saturats i calories. És
un tipus de comportament que té un alt risc de conduir a
l'obesitat, a més de desmuntar l'estructura de
l'alimentació en uns àpats regulars al
dia.

– Saltar-se els àpats, molt sovint l'esmorzar,
amb la conseqüent pèrdua d'atenció durant
l'horari escolar, o llavors només menjar una pizza o un
gran plat de pasta i un pastis i res més, ni verdures, ni
llegums, ni fruita, fa que hi hagin carències en
vitamines, minerals i en fibra alimentaria.

– Un altre hàbit és el consum de begudes
ensucrades (i a vegades alcohòliques), que solen ser molt
energètiques, en detriment de l'aigua.

– Finalment, el descontent amb la pròpia imatge
corporal pot portar a moltes adolescents a fer dieta puntualment,
ocasionalment i en un nombre significatiu de casos,
contínuament; molt sovint dietes sense cap fonament
científic i molt desequilibrades, incloent dejunis
temporals.

Descripció del
problema des del punt de vista biomédic i des del punt de
vista biopsicosocial. Aplicar-ho a una població
Diana

La població diana sobre la que aplicarem els dos
models de descripció del problema, conductes de risc
alimentari, seran noies adolescents catalanes. Més
concretament, les alumnes d'ESO (12- 17 anys).

Les conductes de risc alimentaries com són les
dietes no equilibrades, tal i com hem comentat en l"apartat
anterior, porten associades trastorns greus per a la salut.
Seguidament farem una anàlisi de com cadascun dels models,
biomèdic i biopsicosocial entén i analitza aquests
problemes.

2.1 Model Biomèdic.

El fet de no seguir una dieta equilibrada, en quant a
nutrients (proteïnes, vitamines, hidrats de carboni
i greixos) , quantitat i pauta, és a dir un model de vida
alimentaria saludable, posen en risc la salut de
l"individu.

L"adolescència, és la fase de la vida que
més es caracteritza pels canvis en la formació del
cos i de la ment per tal de passar de la infantesa a l"adult.
És en aqueta fase de la vida que més important
és tenir una bona alimentació, equilibrada, que ens
aporti tots els nutrients que el cos necessita per a què
aquest canvi es dugui a terme de la forma més
satisfactòria possible. És en aquesta etapa del
desenvolupament que es produeix la maduració sexual.
Aquest fet implica identificar-se amb un sexe determinat, en uns
canons de bellesa socialment establerts, en voler ser atractiu
per al sexe contrari, sobre tot en les noies, i reconeguts pel
mateix sexe. Aquest factor, al igual que el canvis socials que ja
hem comentat que els fan, principalment les noies adolescents,
molt vulnerables a les dietes o males conductes de
ingesta.

A part del desenvolupament físic, i tant o
més important que aquest, en aquesta fase de la vida hi ha
canvis d"ordre psicològic i mental, també
influïts per les conductes alimentaries o que si
més no les mancances en la dieta els altera, donant pas a
trastorns psicològics.

Per un creixement saludable es precisa d"una
aportació d"energia i nutrients continus. S"augmenta la
massa corporal, hi ha una remodelació morfològica i
una maduració funcional. Els processos que intervenen en
aquest creixement són variats. Per un costat hi ha
condicionats de tipus genètic
(dotació cromosòmica dels pares) que determinen una
alçada que no pot ser rebassada, i per un altre
l"alimentació, la nutrició.

El fet que aquesta alimentació sigui deficient,
amb carències, o descompensada tant per dèficit com
per excés genera en l"individu problemes molt diversos de
salut. Si fem ús de dietes, no equilibrades, sense
control
mèdic, estem exposant el nostre organisme a una
sèrie de mancances que poden, no solament afectar el
creixement, sinó que poden desestabilitzar-lo i afavorir
l"aparició de malalties o trastorns.

2.1.1. Un deficient estat nutricional altera la
immunitat i afavoreix l"aparició
d"infeccions:

Les dietes o les conductes de risc alimentari poden
provocar una alteració en el sistema de les
defenses humanes, la qual cosa es tradueix en una manca de
protecció contra agents patògens que propicien
l"aparició d"infeccions.

Entre les conseqüències d"aquesta
alteració immunitària trobem: les infeccions
gastrointestinals i respiratòries; situacions de
malabsorció; malalties cròniques com l"asma, la
insuficiència renal, o cardiopaties
cianògenes.

2.1.2. Malalties cardiovasculars:

La pastisseria industrial, el consum excessiu de
greixos, sobre tot del colesterol, molt abundants en els menjars
ràpids, hamburgueses, xuxeries, o dolços. Provoquen
ja des de la infància acumulacions de lípids en les
parets arterials que amb el pas del temps degeneren amb
infiltració de leucòcits i hipertrofia i
hiperplàsia (augment del nombre i tamany) de les fibres
musculars que afavoreix l"arteriosclerosi.

Amb els temps la calcificació de les arteries
fent que el pas de l"interior de les arteries, llum, disminueixi,
provocant malalties de tipus cardiovasculars.

2.1.3. Neoplàsies:

El risc de patir certs tipus de càncer
(neoplàsies malignes), va associat factors de tipus
dietètic. Entre ells els tumors de mama, colon i
pròstata, s"associen al consum de grasses saturades i la
carn i els seus derivats. Mentre que com a factors protectors de
l"aparició del càncer ens trobem amb dietes riques
en el consum de fruita fresca i vegetals, fonamentalment
crus.

2.1.4. Diabetis tipus 2:

Entre els males conductes alimentaries ens trobem no
solament persones amb necessitat d"aprimar-se, sinó
també amb un consum elevat de nutrients que acaben
emmagatzemant-se en forma de greixos que provoquen, entre altres,
la diabetis tipus 2.

La relació entre dieta i aparició de la
diabetis tipus 2 es tan estreta que fins i tot el control de la
malaltia es fa a través de la dieta,
principalment.

2.1.5. Obesitat:

Com hem comentat en el punta anterior,
l"acumulació de greixos dóna directament problemes
d"obesitat. I l"obesitat està en la base de trastorns com
la hipertensió arterial, les malalties coronaries,
diabetis tipus 2, malalties cerebrovasculars , de la
vesícula biliar, gota, artrosis i algun tipus de
càncer.

2.1.6. trastorns del comportament alimentari.
Anorèxia, Bulímia:

Si uns dels trastorns psicopatològics estan
directament relacionats amb la dieta són aquests, ja que
tenen una relació causa efecte amb la conducta
alimentaria. L"anorèxia nerviosa és trastorn
caracteritzat per la per pèrdua deliberada de pes,
induïda o mantinguda pel propi malalt. Mentre que la
bulímia consisteix en el consum desmesurat de menjar,
tiberis, i provocar-se el vòmit a continuació per
por a engreixar-se. Hi ha d"altres tipus de trastorn menys
freqüent, i formes mixtes d"aquests dos.

La prevalença d"aquests trastorns, és del
0,5 al 1% per l"anorèxia i del 2 al 3% per la
bulímia, i es dóna bàsicament en dones el
nostre grup diana (14 -25 anys).

2.1.7. Malalties esquelètiques:

En les dietes pobres en minerals, hi ha un risc
considerable de que es pateixi una desmineralització
òssia o osteoporosis. El
fet que més preocupa és que la població que
més en risc està és en el grup de dones a
partir dels 40 anys, però la manca d"una aportació
adequada en l"adolescència es relaciona directament amb
aquesta malaltia en la menopausa.

2.1.8. Caries:

El consum excessiu de sucres, molt presents en les
xuxeries, pastisseria de tot tipus, produeixi una
desmineralització progressiva (degut als àcids de
la fermentació bacteriana) del esmalt dentari predisposant
a l"aparició de caries i malalties de les
genives.

2.2 Model Biopsicosocial.

Des del model Biopsicosocial ens allunyem del binomi
ment – cos i del concepte patogènic de la
malaltia, hem de considerar tant un sistema ment – cos en
constant interacció, que tot el que passa en un afecta
directament a l"altre. A la vegada que ens fixem no solament en
el concepte de malaltia del model patogènic anterior
sinó en el concepte de salut i malaltia, fem un enfocament
des d"aconseguir la salut que solament a pal·liar la
malaltia. Ens situem en un model salutogènic. Quins
són els factors causals de les patologies i intentem
prevenir-los abans que ens donin el problema. Cerquem la
autoregulació, la resistència a qualsevol canvi que
comporti un perill per a la salut, la coherència i la
responsabilitat cap a mantenir la salut. Tant important és
la malaltia com la salut, cosa que no contempla el model
anterior.

Com cal esperar, la salut transcendeix d"un problema
merament individual cap a un problema social i polític. La
societat participa del benestar i de la salut dels seus
membres.

Un cop situats de forma general en les
característiques bàsiques d"aquest model, mirem com
podem entendre les conductes de risc alimentari des
d"ell.

Les conductes de risc alimentari (dietes no controlades,
mals costums, dietes descompensades, …) es defineixen com
aquelles que s"allunyen del que es considera una dieta sana, rica
en tots els nutrients i equilibrada. Així com també
es consideren els hàbits horaris en la ingesta com a part
d"aquesta.

Les conductes alimentaries humanes són el
resultat d"interaccions i aprenentatges múltiples. I per
tant, no hi ha un sol factor que sigui causa d"aquestes.
Són evolutives, integren dades racionals i irracionals,
estan basades en l"experiència personal, siguin
de la classe que siguin. Cal tenir en compte que cada cultura crea
tot un seguit de mites sobre aquestes, com que els nens i els
vells sobre tot han de menjar carn i peix, deixant de banda
fruites i verdures. Aquests mites, inserits en el més fons
d"una societat, fomenten conductes de risc entre el
jovent.

La societat en què ens trobem ha experimentat
canvis tant profunds en les costum, hàbits i conductes
alimentaris que ha propiciat una infinitat de conductes de risc
per a la salut. És a dir, uns canvis tant importants que
han generat l"aparició de trastorns associats a aquestes
conductes i que molts d"ells fins ara no es coneixien, o no
arribaven a ser significatius.

Existeix una tendència natural entre la
població jovent a no considerar com a factor de risc per a
la seva salut una alimentació inadequada. Aquesta actitud se va
perllongant fins a edats avançades en què les
conductes alimentàries es converteixen en
rutina.

La globalització, el canvi de model de bellesa,
el canvi en el model familiar, les noves polítiques, el
canvi en la societat en general ha afavorit l"aparició
d"aquest tipus de conductes.

Entre els factors socioculturals que afecten al consum
d"aliments trobem:

• Tècniques de producció,
  elaboració i conservació.

• Tècniques de marketing social i de
  consum.

• Possibilitats de comunicació i
  transport.

• Actitud cap als aliments.

• Imatge corporal que respongui als canons
  estètics de moda.

• Codi culinari que prescriu formes de
  preparació i consumo.

• Prohibicions, tabús i mites.

• Disponibilitat de recursos: diner, temps, habilitat
  personal.

• Factors no racionals en l"elecció.

2.2.1 Dieta sana:

S"entén per dieta sana aquella que aporta tots
els nutrients necessaris per a l"individu, és equilibrada
en tots els seus components, ens aporta energia i que ens
prevé de malalties, promociona la salut.

La dieta mediterrània, més concretament la
nostra, compleix bastant acuradament aquestes
característiques. És rica en vegetals (llegums,
verdures, amanides i fruites), un consum adequat de peix, i
l"ús de d"olis vegetals per a cuinar, principalment
d"oliva.

2.2.2. Els canvis en els canons de
bellesa:

Per a la població diana que parlem, un dels
principals factors que influeixen directament en les conductes
alimentaries són els canons de bellesa.

Constantment per tot els medis audiovisuals se"ns mostra
un cànon de bellesa pràcticament inabastable per
una noia sense caure en la desnutrició. Ja des de molts
fòrums culturals s"intenta canviar aquest cànon,
per no ser gens extrapolable a cap tipus de societat. De totes
maneres és el que és i les adolescents s"hi
emmirallen, i en aquest intent han de modificar les conductes
alimentaries per aconseguir estar primes.

El cànon de bellesa que hi ha pels nens
adolescents no és el mateix que per les nenes, ja que el
que es demana als nois és força, musculatura que
cada cop més també està influint en un tipus
de conducta de risc cap a l"esport, i algunes vegades fins i tot
cap a la conducta de risc alimentari. Però és en
les nenes-noies que aquesta distorsió del que és un
cos perfecte afecta els hàbits alimentaris, de forma que
patologies, trastorns que no es coneixien en la nostra societat
ja hi són presents.

Cal tenir present que aquesta imatge corporal no
només es veu fomentada per la societat "llunyana" a
l"individu, sinó que molt al contrari són els
propis grups socials, companys, amics els que el transmeten i el
fomenten, per la qual cosa no es senzill aïllar-los
de la societat per a què no afectin ningú, ja estan
instaurats.

2.2.3. Els canvis en el model
familiar:

Entre aquests nous factors de canvis d"hàbit
alimentaris apareix el model familiar. Fins arribar a
l"actualitat el model familiar predominant en la nostra societat
estava la família tradicional clàssica, conformada
pels pares i els fills, fins i tot els avis. On la taula com a
lloc de trobada i de interacció complia un paper
primordial en la transmissió de valors, de coneixements
culinaris, de varietat o de conductes. Paper que amb els nous
models de família a anat perdent aquest
significat.

De la mare que se n"encarregava de la casa hem passat a
la dóna treballadora, que si bé és un
avançament en el rol de la dóna en la societat,
té com a contrapartida que no ha tingut substitut en
l"educació alimentaria, preparació de menjars rics
i variats, de qualitat. Factor que ha propiciat conductes de risc
entre els més joves i adolescents. Els menjars
ràpids, precuinats, "menjar-escombraria", han anat ocupant
un lloc en el buit que ha quedat en model familiar
nou.

Si bé, en la majoria de casos aquest paper l"ha
agafat l"escola, ja que els nens acudeixen molt més als
menjadors escolars des que tots dos pares treballen.

2.2.4. La globalització:

El canvi d"un societat d"autoconsum a una economia de
mercat és un del principals problemes que afecten les
conductes alimentaries. Hem passat d"una dieta
mediterrània rica en vegetals i fruites a una dieta
globalitzada on s"ha importat d"altres països
costums allunyades, com el menjars ràpids, els
"menjar-escombraria", precuinats, self-services … S"ha passat
d"una cultura com la nostra, mediterrània a una
aculturització dels hàbits alimentaris, és
el que anomenem globalització. Tot ho podem tenir
aquí i ara, perdem el que ens diferència per
allò extern que no ens és propi, i entre aquests
objectes de canvis estan, com sinó, les conductes
alimentaries.

La ingesta de pastisseria, xuxeries, els McDonals, els
Burgers, els self-services … han anat deteriorant la imatge que
el jovent té del que és una dieta rica i
equilibrada. Pot trobar menjar on vulgui, del tipus que vulgui i
a l"hora que vulgui. Apareix la idea de "bufet lliure", que ens
porta a conductes consumistes a tothora, amb la
repercussió que això té en contra d"una
dieta saludable. Són conductes de risc que estan
influenciades per les noves polítiques econòmiques
i socials.

El voler semblar-se a societat "millors" a la nostra com
l"americana, o exòtica com la japonesa o la xinesa o
d"altres, ens porten a la imitació dels seus patrons. Uns
patrons que es van incorporant a la cultura i societat que ens
és pròpia. A la vegada que importem els riscos de
salut que aquests viuen. Molts d"aquests menjars no comporten cap
risc per a la salut sempre hi quant estiguin en el context d"una
dieta sana. Ara bé, si la dieta sana és
substituïda per aquesta llavors si que ens trobem en
una conducta de risc.

2.2.5. La publicitat:

Ens trobem immersos en la societat de la
informació, rebem missatges publicitaris de que hem de
menjar, quant i com. Es fomenta un cert tipus de dieta, per
aprimar-se, per no envellir, per anar de ventre … Tot amb una
finalitat de vendre, no pas de tenir cura de la salut dels
altres.

Aquest tipus de missatge cala molt entre el jovent,
conscient o inconscientment. De manera que modifiquen les seves
conductes salubres per unes altres amb fi comercial.

Fins i tot, la gran industria
farmacèutica està implicada en la promoció
d"aquest tipus de conductes. Si no pots anar de ventre pren-te
tal o qual medicament, en lloc de fer publicitat d"una conducta
alimentaria adequada per a la salut que a la vegada prevé
d"aquests trastorns i en millora la qualitat de vida.

Al cap i a la fi, les víctimes, conscients o
inconscients són el jovent, que per una part té
molta informació prescindible sobre cert medicaments,
dietes, conductes, productes, etc. però per una altra peca
d"una manca d"informació importantíssima sobre
conductes alimentaries de promoció de la salut, o de dieta
sana.

Llistat i
descripció de les conductes que propicien un risc de patir
el problema

Tal com hem dit, l'abús de l'anomenat "menjar
ràpid" o "menjar-escombraria", el picar snacks
entre hores, saltar-se àpats, consumir begudes ensucrades
i/o alcohòliques i les dietes d'aprimament sovint
desequilibrades són les principals conductes de risc que
duen a terme les noies adolescents en aquestes franges d'edat.
Veiem algunes dades al respecte.

3.1 Ingesta de productes nutritivament
inadequats

3.1.1 Consum sovintejat de "menjar ràpid" i/o
"menjar-escombraria"

El 73'3 % dels adolescents espanyols reconeixia en
l'Enquesta de Salut de 2006 consumir "menjar poc sa" a diari i el
27'7 %, diverses vegades al mes. Entre aquest menjar considerat
"poc sa" es considera, majoritàriament, el consum de
pizzes, d'hamburgueses, frankfurts (i similars), sandwiches, etc,
comunment anomenat "menjar ràpid" o "menjar-escombraria.
Una enquesta ràpida entre les alumnes de 4rt d'ESO de
l'IES Matadepera (15-16 anys) feta durant aquest últim mes
de maig de 2009 obté uns freqüència mitjana de
consum d'aquest tipus d'aliments al voltant de 8-10 cops al mes,
majoritàriament en caps de setmana i ocasionalment en els
sopars entre setmana i celebracions o trobades. Es tracta
d'aliments barats, de preparació ràpida (solen
consumir-se en cadenes de menjar ràpid o bars, o, en el
cas de les pizzes, encarregar-les telefònicament per
consum a domicili), consum fàcil (pans tous, carns
triturades) i sacietat immediata. El perfil nutritiu es por
resumir com a hipercalòric,
hiperproteic i amb alt contingut en greixos. Normalment
s'acompanyen de begudes refrescants gasoses i postres
dolços (gelats, mousses industrials, etc), configurant un
àpat del que desapareixen verdures, hortalisses i
fruites.

3.1.2 Consum de llaminadures dolces i snacks
salats

En un estudi dut a terme pel Col·legi de
Farmacèutics de Barcelona (Roset, MA, 1999), un
22'7 % d'escolars afirmava consumir cada matí llaminadures
dolces , i un 9%, snacks salats. Des d'aleshores ha
avançat la tendència a substituir tant l'esmorzar
com el berenar per aquest tipus d'aliments. L'estudi
L'esmorzar a secundària : com millorar els
hàbits alimentaris dels adolescents, de Teresa
Peñafiel (2001), fet entre els alumnes de 1er i 4rt d'ESO
de l'IES Joan Miró de Cornellà destaca que
llaminadures i snacks són el segon aliment més
consumit en els esmorzars de les noies de 4rt, amb un 40%
habitual, i que, a qualsevol hora, són consumits pel 65'5%
de les noies de 1er d'ESO i pel 46% de les noies de 4rt. Una
observació a peu de cantina feta durant els matins del mes
de març de 2001 permetia les següents conclusions:
"Els resultats indiquen clarament que el tipus d"aliment
més venut a la cantina són les llaminadures dolces
que els alumnes solen comprar en petites quantitats ja sigui com
a complement del seu esmorzar o bé com a substitut
d"altres aliments. El següent tipus d"aliment són les
bosses de snacks.(…) Encara que sigui molt difícil
concretar quins són els alumnes que més
llaminadures compren, si resulta fàcil dir que són
els més grans ( tercer i quart d"ESO) qui més ho fa
pel fet de disposar de més diners per adquirir-ne".
Finalment, l'estudi de Peñafiel indica que llaminadures i
snacks són més consumides per les noies, mentre que
refrescos gasosos i pastisseria industrial ho són pels
nois. Les alumnes de 4rt d'ESO de l'IES Matadepera, consultades
aquest mateix mes de maig de 2009, afirmen majoritàriament
consumir snacks i/o llaminadures amb freqüència
diària, substituint esmorzars i berenars o, preferentment,
complementant-los.

El sucre i els greixos són els principals
components calòrics de les "xuxes", expressió
col·loquial amb què al·ludirem aquest
conjunt de productes sense cap valor
nutricional que es piquen a qualsevol hora del dia. Una de les
principals conseqüències del consum d'aquests
productes, a més de la incidència sobre el pes
corporal i el desequilibri nutritiu que comporten, és la
sacietat que provoquen, que es tradueix en inapetència a
l'hora dels àpats principals. Pel que fa a les
llaminadures dolces, cal considerar també la seva alta
correlació amb la càries. Un estudi recent de la
Universitat de les Illes Balears, dirigit pel Dr. Jordi Pich
(2008), detecta un 68% d'adolescents que afirmen "picar" entre
hores diàriament, augmentant en funció de l'edat
fins a un 72'9 % als 17 anys, i sempre en més gran mesura
entre els nois que entre les noies. Els aliments predilectes a
l'hora de "picar" són els sucs, galetes, patates fregides,
pastisseria, les begudes gasificades, la xocolata i els derivats
làctics. Un altre estudi, aquest també de l'any
2008, dirigit per la Dra. Anna Bach de l'Observatori Eroski de
Dieta i Benestar amb la Fundació Dieta
Mediterrània, destaca que un 70% dels adolescents
consumeixen pastisseria industrial més de dues vegades a
la setmana, el màxim recomanable en una dieta
equilibrada.

• Saltar-se àpats, empobrir els àpats
  principals

La tendència a saltar-se àpats i empobrir
la varietat dels àpats principals que es fan
(principalment al sopar) augmenta amb l'edat dels adolescents,
però s'aprecia en totes les franges d'aquest grup,
acompanyada de la tendència, com dèiem, a consumir
snacks i llaminadures entre hores. Destacaríem, dels
estudis consultats, la tendència a eliminar l'esmorzar o
substituir-lo per ingestes de baix component nutritiu i elevat
contingut calòric, si bé entre les noies d'ESO
encara és majoritari l'entrepà i, en segon lloc,
els làctics amb o sense galetes. Destaca el fet que entre
els alumnes més grans, que no esmorzen a casa o duen
diners per a comprar l'esmorzar a l'institut, augmenta el
percentatge dels que fan un esmorzar nutritivament
incorrecte.

D'altra banda, destaca el fet que les noies manifesten
més interès per un esmorzar correcte que els nois,
si bé la tendència a mostrar coneixement del que
és una nutrició correcta i l'interès per
seguir-la disminueix amb l'edat. Un detall interessant és,
segons l'estudi de Peñafiel (2001), que gairebé un
24% de les noies de 4rt d'ESO considera que prescindir de
l'esmorzar ajuda a aprimar-se, i que el 73'7% consideren que les
models -el model estètic imperant entre aquest grup- no
esmorzen. El 89'5% de les noies de 15-16 anys es mostren
interessades per les revistes que porten informació sobre
dietes, i el mateix percentatge les consideren fiables. Tot i que
la totalitat asseguren que esmorzen, el 82% afirmen que ho fan
"perquè les obliguen", i només el 50% consideren
que no esmorzar afecta la salut.

L'enquesta duta a terme a les Balears (Pich, 2008)
afirma que , si bé entre els alumnes de 11-12 anys la
majoria afirmen fer quatre àpats al dia, als 15-16 ja
només diuen que fan tres àpats. Les noies se salten
abans l'esmorzar i els nois, el berenar. Els nois afirmen picar
més entre hores, sentir més plaer menjant i tenir
més gana que les noies. Sobre el que mengen, tant nois com
noies, l'enquesta titula: "Así, más de un 20
por ciento de los encuestados dice que nunca come verdura y un 30
por ciento afirma que lo hace menos de una vez por semana.
Más de un 25 por ciento asegura que nunca come pescado y
un 40 por ciento que lo come pero menos de una vez por semana.
Entre un 15 y un 20 por ciento afirma que come fruta menos de una
vez por semana o que nunca come fruta. […] Finalmente,
un 11 por ciento de los encuestados asegura que nunca bebe
leche y
sólo el 8 por ciento dice beber menos de una vez por
semana."

Exceptuant la sopa, les fruites, les amanides i els
llegums, tots els aliments restants agraden més als nois
que les noies, mentre que les pastes, les patates fregides, la
pizza o els gelats agraden a tots dos sexes per igual. Aquests
resultats els autors de l'estudi els relacionen amb els
estereotips sobre "menjars d'homes i menjars de dones".
També destaquen el fet que, a mesura que l'edat augmenta i
amb ella l'autonomia a l'hora d'escollir el que menjaran, les
principals fonts de proteïnes es redueixen a la carn
i els embotits, mentre que peix i ous desapareixen de la dieta.
Làctics i verdures són igualment poc consumits per
nois i noies entre els 14 i els 18 anys.

3.1 Dietes d'aprimament i règims
hipocalòrics

La incidència de les dietes i els règims
d'aprimament és ja un fet destacable als instituts
catalans i espanyols, principalment i de forma aclaparadora entre
les noies, si bé en els adolescents més joves
comença a augmentar el percentatge de nens que volen
controlar el seu pes. L'estudi de Peñafiel assenyalava ja
fa vuit anys "l'estètica dominant" com a factor de risc,
primordialment per a les noies de 16 anys. Els estudis més
recents destaquen que, per exemple, a les Illes, 3 de cada 10
noies adolescents fa dieta, amb gairebé un 15% que
asseguren fer-la de forma permanent. La preocupació per
motius estètics n'és el motiu principal, molt per
damunt de la salut o de "sentir-se bé", amb un 75%, i fins
i tot hi ha un 8% que firmen fer dieta sense saber molt bé
per quin motiu. Les noies que fan dieta dupliquen els nois, i la
fan molt més seguit i amb més intensitat, al temps
que afirmen gaudir menys menjant i tenir menys gana.

Són molt interessants, i molt recents, les
conclusions de l'estudi que un grup d'alumnes de l'IES La Llauna,
de Badalona (Karen Carty , Montserrat Domingo, Laura Montesinos),
ha fet en el seu projecte de recerca de 4rt d'ESO sobre els
hàbits alimentaris dels alumnes de batxillerat l'institut:
"Més de la meitat de les noies no creu que faci una
dieta adequada i aquest percentatge coincideix amb el de noies
que vol aprimar-se; això ens fa pensar que potser
són les mateixes persones que relacionen la seva grassor
amb uns mals hàbits alimentaris. Més de la meitat
dels nois creu que la seva dieta és l"adequada (…) La
majoria de nois està content amb el seu cos, mentre que la
meitat de noies no ho està. El percentatge més alt
de noies que no estan contentes és perquè creuen
que estan grasses i el de nois, perquè creuen que estan
prims. Les noies valoren la figura prima i els nois la musculada
(…) Cap noi no està prim i en canvi un 43% no ho creu.
Un 14% de les noies estan primes i no n"hi ha cap que ho
reconegui.". Tanmateix, "és més alt el percentatge
de nois que fa esport que no el de noies. Es practica esport per
divertir-se i desconnectar, i els que no en fan és per
falta de temps i perquè no els agrada" .

Cal tenir en compte que segons el Servei Català
de la Salut, l"any 2000, als hospitals de Catalunya van ser
atesos 42 nois i 570 noies amb diagnòstic de trastorns
alimentaris. Segons l"estudi de J. C. Suris i N. Parera (2002),
Enquesta de salut als adolescents escolaritzats a Catalunya
2001, Barcelona, Fundació Dexeus, una de cada tres
noies entre 15 i 19 anys havia fet dieta en els 12 mesos
anteriors a l"enquesta.

Descripció de
les conductes més influents en el trastorn a partir dels
diferents models descrits en el mòdul 3

4.1. Introducció

Existeixen varis models que donen respostes a les
diferents conductes de salut que prenen les persones i sobre la
seva evolució.

Nosaltres detallarem varis models partint de dues
vessants :

– En primer terme, analitzarem les conductes des de la
vessant en que les actituds i les creences són els
principals determinants del comportament.

– I en segon terme, les analitzarem des de la
visió de l"autoregulació del comportament, donada a
conèixer per Albert Bandura.

4.1 Models i teories de l"expectativa
valor

4.1.1. Model de creences sobre la
salut

Aquest model, creat inicialment per Hochbaum, és
el model que ha tingut més incidència entre els
psicòlegs de la salut.

Segons el model de creences sobre la salut, la persona és
qui actuarà prenent una o altre actitud en funció
del grau d"interès davant la problemàtica i de les
percepcions de risc que en tingui.

Ens trobem davant d"un col·lectiu d"estudiants
que tenen uns mals hàbits alimentaris, provocats per
certes conductes. Com es comentava en el punt anterior, aquestes
conductes parteixen d"una ingesta de productes no adequats, de
l"omissió d"àpats, o de dietes poc
adients.

Analitzem, doncs, aquestes conductes des del model de
creences sobre la salut.

Aquest model té en compte uns elements
constituents que faran que els nostres estudiants prenguin una o
altre conducta:

Susceptibilitat percebuda

Una gran part de joves no són susceptibles a
contraure cap malaltia pel fet de no alimentar-se
adequadament.

L"estudi sobre els comportaments dels joves de
l"Observatori Català de la Joventut, apunta que una gran
part de joves controla el seu pes amb tota mena
d"estratègies, com la restricció ,
eliminació o substitució d"aliments. Però
molts d"ells desconeixen fins a quin punt aquestes
pràctiques els poden ser perjudicials. No són
susceptibles al risc que això comporta.

Gravetat percebuda

Alhora, i degut a la poca susceptibilitat que presenten,
en general, aquest tipus de població diana, no acostumen a
percebre el risc que suposa, i per tant, creuen que tenen poques
probabilitats en contraure cap malaltia.

Costos i beneficis percebuts

Aquí entra una valoració personal dels
joves. Es tracta de valorar els beneficis que els dóna
mantenir uns bons hàbits d"alimentació, i
comparar-lo amb els efectes negatius que pot tenir realitzar les
conductes mencionades.

Els joves s"habituen a menjar un tipus d"aliments que
els resulta més atractiu, deixant enrere els aliments
bàsics per a tenir una dieta equilibrada. Cada cop els
apeteix més seguir alimentant-se d"aquest tipus d"aliments
(fast food, dolços, …) i els costa més adquirir
bons vicis alimentaris. Per tant, cada cop els pesa més
fer un canvi de conducta envers l"alimentació.

La conducta més habitual és la de seguir
ingerint aliments inadequats, menjar a deshores, o fer
desaparèixer alguns àpats, perquè els
dóna un benefici instantani, i és la
satisfacció al paladar d"ingerir certs aliments, o la
suposada satisfacció que els dóna el fet de no
realitzar certs àpats, perquè segons creuen, els
ajudarà a no engreixar-se i mantenir-se físicament
atractius.

Claus per a l"acció

En aquells casos en que el jove és susceptible
als efectes que pot tenir la seva conducta, i veu la gravetat del
mateix, no serà tan necessari incidir en els esdeveniments
externs. És a dir, quan un jove ja és conscient
dels riscos que corre, no li farà tant de falta que el
bombardegin a informació i amenaces, perquè la seva
disposició a fer un canvi serà major a aquells qui
encara no n"hagin pres consciència.

Alguns dels esdeveniments externs que es realitzen al
respecte són, per exemple, campanyes publicitàries
per part de la Generalitat o l"Estat, informacions a les escoles,
informacions municipals, … Una de les campanyes que va
realitzar el Ministeri de Sanitat es mostrava sota el lema
"Come bien para vivir mejor", i anava destinat a nois
entre 16 i 19 anys, degut a que és el col·lectiu
més sensible a prendre males conductes
alimentàries.

Factors modificadors

D"altres factors influeixen també en la
trajectòria i accions dels joves catalans. Es tracta de
valors culturals, sociodemogràfics, psicològics,
…

Els hàbits alimentaris s"adquireixen
a la infància, en el nucli familiar i, cada vegada
més també a l"escola (dinars escolars,
ensenyança, …). Aquest hàbits s"adapten i
modifiquen en funció del ritme de vida posterior i de les
influències de la propaganda
comercial. Tradició, coneixement, adaptació i
marketing
són quatre factors que influencien el procés de
configuració dels hàbits alimentaris de cada
persona i de la societat en conjunt.

Alhora, cada vegada més es van
imposant els models culturals globals, que
homogeneïtzen els hàbits alimentaris, i
modifiquen els comportaments dels grups i
famílies.

Per tant, els factors externs també influeixen
sobre les conductes de salut que un jove pot prendre envers la
seva conducta alimentaria.

Amb l"anàlisi de tots els elements constituents
podem anteriors, podem valorar el model, i fer la següent
hipòtesi:

Cada jove tindrà més o menys probabilitat
de realitzar una acció de salut a favor dels hàbits
alimentaris , en funció de la intenció que tingui,
de manera subjectiva, a realitzar-la.

Aquell jove que vegi que el fet de no alimentar-se
correctament li comportarà un risc a la seva salut,
evitarà realitzar conductes de risc, i intentarà
alimentar-se de forma més adequada que aquell que no vegi
cap risc en alimentar-se inadequadament.

Cada jove tindrà un tipus d"amenaça
diferent en relació a patir un trastorn alimentari. Aquest
sentiment serà subjectiu, i vindrà personalment
valorat en funció de :

• La probabilitat que percebi el jove que té
  davant d"un trastorn alimentari. Si es sent fort, imbatible,
  i creu que mai li podrà afectar cap tipus de malaltia,
  o si, per contra, creu que ell podria ser susceptible a les
  malalties que es deriven de la mala
  alimentació.

• La percepció que en faci el mateix jove sobre
  la gravetat que té les conseqüències de
  contraure qualsevol d"aquestes malalties (anorèxia,
  bulímia, …)

• Els estats o esdeveniments externs o
  interns

• L"avaluació personal sobre els pros i contres
  de realitzar una bona conducta alimentaria.

4.1.2 Teoria de l"acció raonada i la conducta
planificada

La teoria de l"acció raonada
defèn que una persona actua en funció de la seva
intenció, i aquesta conducta li ve determinada per
:

• Factor personal

Que és l"actitud que la persona pren de manera
personal, i per tant, parteix de les pròpies
creences.

• Factor de caràcter social o
  cultural

Que és la percepció que la persona
té sobre el què diran en funció de la seva
actuació.

Com mencionàvem amb anterioritat, la societat ha
patits uns canvis tan dràstics, que ha modificat els
hàbits i conductes alimentaris, ajudant a que els joves
creïn més conductes de risc per a la salut.
Factors socioculturals com el cànon de bellesa, el
marketing, la disponibilitat de recursos, i
alguns d"altres, tenen una influència directe entre la
joventut en el moment de prendre una decisió sobre la seva
alimentació. En especial, els valors socioculturals
afecten al sector femení, que es troben més
obligades a respondre al que la societat demana i
incita.

Davant d"aquesta teoria, cal enllaçar les
creences personals del jove, amb els factors socioculturals , i
casar aquests dos factors, sovint, els representa un conflicte
interior. Ja hem dit que els joves en les edats que estem
analitzant es troben en una forta època de canvi a la seva
vida. I en aquesta època tenen molt en compte les
valoracions i crítiques que poden rebre de l"exterior, en
especial d"amics. Aquest factor, sovint fa que tots
actuïn d"una mateixa manera, deixant de costat les
creences pròpies, i seguint les creences de grup, no
actuant d"una manera racional.

Així, tal i com explica la teoria de
l"acció raonada, quan més tardi el jove en actuar,
i menys segur estigui d"actuar correctament , més riscos
de salut prendrà. Aquells joves que creguin, a nivell
personal, que és necessari portar una dieta equilibrada, i
que n"estiguin segurs de les seves creences, i en
conseqüència tindran conductes de salut favorables,
com és alimentar-se adequadament, en quant a diversitat i
quantitat d"aliments en hores oportunes. Per contra, els joves
que prenguin molt en compte els factors socioculturals, i no
tinguin un judici clar sobre la seva acció, veuran
alterada la seva intenció de conducta, i presentaran una
conducta de risc alimentària més elevada, sent
més propícies a contraure alguna malaltia
relacionada, per realitzar conductes inadequades amb el menjar,
com pot ser menjar dolços o snacks en
excés.

Després de llegir varis estudis realitzats per
organismes públics o per estudiants com a treballs de
recerca, direm que la majoria coincideixen en indicar que el
col·lectiu que presenta un risc més elevat de
conductes de risc alimentari és el de les noies
adolescents. Aquestes es mouen més per les
tendències del grup, i per contra ells són
més independents a l"hora d"alimentar-se. Un estudi de
treball de recerca realitzat per una estudiant de l"IES Maragall,
que va fer un estudi sobre les conductes alimentàries dels
joves del seu institut, destaca que en línies generals els
nois tendeixen a valorar més el menjar que les noies, i
que ells es senten menys influenciats per la societat que
elles.

La teoria de la conducta planificada, afegeix a
l"anterior que, a banda de voler portar aquella conducta a terme,
i de no sentir una pressió social per actuar d"una manera
concreta, l"individu ha d"estar capacitat per a poder
realitzar-la, i ha d"estar convençut que n"obtindrà
un resultat a canvi. Aquí es té en compte un nou
valor que no es contemplava amb la teoria de l"acció
raonada. Els joves que tenen una conducta alimentària de
risc, acostumen a portar molts anys actuant de la mateixa manera,
i els resulta ser un hàbit. Menjar dolços, menjars
ràpids, picar entre hores, … totes aquestes conductes
els resulten un plaer al paladar. I aquestes conductes poden no
resultar fàcils de variar. Alguns joves arriben a prendre
consciència del que els representen les conductes
alimentàries que tenen, i fins i tot, es mostren d"acord
en què el més adient seria modificar les conductes
actuals, i alimentar-se correctament, però poden no
sentir-se capacitat per a portar-ho a terme. En aquest cas,
serà necessari que treballin per augmentar la seva
força de voluntat, i que segueixin fent valoracions de les
seves conductes, i les seves conseqüències, tot
demanant ajuda si és necessari, fins a arribar a tenir la
capacitat suficient com per a variar les seves
conductes.

4.1.3 Teoria de la motivació
protectora

La teoria de la motivació protectora
parteix de la base que si a una persona li fas agafar por,
fent-li percebre que la seva salut podria veure"s seriosament
afectada, prendrà mesures per evitar el risc i , per tant,
per evitar caure malalt.

Aquest acostament al temor va lligada a d"altres factors
com són els coneixements, la força de voluntat, i
en definitiva a la percepció del control.

Aplicat al nostre cas d"estudi ho aplicarem de la
següent manera:

• 1. Els joves han d"apreciar
  l"amenaça.

Els joves han de sentir la por i l"amenaça de
poder emmalaltir. Perquè evitin els riscos que suposa no
alimentar-se adientment, han de veure que les malalties que es
deriven d"una mala alimentació són molt greus, i
sovint tenen conseqüències irreversibles. En especial
per les noies, és necessari recordar que segons el tipus
d"anorèixa que puguin arribar a tenir, estan
amenaçant la seva
descendència, ja que sovint els altera l"ordre del sistema
reproductor fins al punt de no poder tenir fills. Aquesta i
d"altres conseqüències són les que cal que
percebin els joves per fer o no fer conductes relacionades amb la
salut.

Els joves en edat crítica
han de valorar la gravetat de l"amenaça i veure la
vulnerabilitat que tenen en acabar tenint qualsevol de les
malalties que se"n deriven. El resultat serà la presa de
precaucions a través de bones conductes
alimentàries per evitar riscos.

• 2. Un cop senten l"amenaça, han
  d"afrontar-la i portar-la a terme.

Tot avaluant les conseqüències, cal que en
facin una bona valoració, i afrontin la necessitat de
prendre precaucions, tot adaptant la seva conducta a aquella que
els afavoreixi la seva salut.